0 Comments 0 share

La sosenga de conill o sofregit de conill és similar a com faríem un conill a la cassola actualment tot i que, òbviament, aquesta sosenga de conill no porta productes vinguts d’Amèrica. És un plat que es feia amb moltes carns diferents com conills, llebres, moltó, vedella, cabrit o perdius.
El resultat és un guisat amb un toc agredolç molt típic de la cuina medieval que encaixa molt bé amb els sabors actuals.

La idea és enrossir la carn escollida i després fer un sofregit de ceba i herbes on acabar de coure la carn. En la recepta no especifica ni les herbes concretes (excepte el julivert) ni les espècies (tot i que menciona la canyella). Jo he optat per utilitzar marduix i farigola juntament amb pebre negre, clau d’olor i canyella. Podeu variar la varietat i la quantitat que n’hi poseu.
Al final de la recepta original (la podeu llegir al final del post) hi ha algunes variacions per fer el plat més delicat com, per exemple, canviar el vinagre per vi de magranes o suc de taronja.

Per últim, si mireu a la barra lateral del blog, veureu una llista de reproducció d’Spotify amb algunes músiques medievals que us ajudaran a transportar-vos ràpidament al segle XIV 🙂

1 conill d’1 kg tallat a trossos petits
20 g de sagí
Oli d’oliva
1 ceba grossa
1 cullerada sopera de julivert picat
1 culleradeta de farigola picada
1 culleradeta de marduix picada
20 g de mel
1 llesca de pa torrat
1 fetge de conill
25 g de vinagre de Xerès
5 claus d’olor
3 grans de pebre negre
1/2 culleradeta de cafè de canyella mòlta
600 g de brou de pollastre
200 g d’aigua

En una cassola, escalfar el sagí amb un rajolí d’oli a foc mig-alt. Quan sigui calent, sofregir el conill, prèviament salpebrat, fins que sigui ros per tots costats. Retirar del foc, abaixar el foc i afegir la ceba tallada a trossos grossos i les herbes aromàtiques. Sofregir-ho a foc suau fins que la ceba transparenti. Si cal, afegir una mica d’aigua.
En una paella a banda, coure el fetge del conill. Estovar el pa torrat amb el vinagre i aixafar-lo amb el morter juntament amb el fetge cuit, els grans de pebre, els claus d’olor i la canyella. Afegir una mica dels 200 g d’aigua per deixatar la picada i reservar.
Afegir el conill al sofregit de ceba i afegir el brou, l’aigua i la mel. Quan arrenqui el bull, afegir la picada i baixar el foc perquè bulli molt suaument. Coure 1 hora o fins que el conill sigui tendre i la salsa estigui lligada. Comprovar de sal i vinagre.

Podeu escoltar el capítol del Sons de l’edat mitjana de Catalunya Música parlant de la sosenga de conill:

Text original del Sent Soví
Sosenga a conills o a llebres o a qualque carn que et vulles e a moltó o a vedell o a cabrit o a perdius, sien-ne fetes peces menudes e crues, e sien sosengades en greix de carnsalada o en oli o en sagí. E puis pren ceba gros tallada e sosenga-la ab julivert, herbes, mel e vinagre e pa torrat, e lo brou d’altra carn. Sosenga-les totes crues, així com damunt diu, en greix de porc mesclat amb oli fresc o de carnsalada. E açò sosengat, hages ceba redona gros tallada e sosengada, e mit-ho en l’olla o en una cassola, segons la quantitat que serà. E aprés mit-hi brou espès, agror e dolçor, e fetges de les dites carns picats, e de la pus blanca carn; e bulla tro sia ben cuit. Assabora-ho de sal e de salsa e d’agror e de dolçor. E quan serà llevat del foc, si no és espès a ta guisa, mit-hi ous debatuts.
E si la vols fer pus delicada, en lloc d’altre comolt mit-hi ametlles, e per agror vi de magranes o suc de toronges, mel o sucre per dolçor. En aquesta sosenga deu haver més canyella que cap altre salsa, e tota salsa hi pot entrar. Generalment se pot fer a tota carn, e pot-la hom donar a matí o al vespre.